Ens ha portat una poesia titulada "Pa de pagès", que va escriure a l'hivern de l'any 2009 a Vilaplana. Es nota que de petit, va passar moltes hores a la vora d'un forn.
Moltes gràcies.
Pa de pagès
Pa de pagès...
Pa de pagès, han dit?
Què saben ells?
Què saben ells del pa de greny ferreny,
sola cendrosa, negra i ben amarga,
que l'escombrall de l'avi es va desfent
i la sola del forn ja no es prou plana,
massa tallada a mida amb tall blanc
per gronxar-lo després a la balança...
Pa de pagès , han dit,
què saben ells del pa fresat,
ballant una sardanadel pa funyit,
amb mans d'ales de vent
i amb casetes de tela migdiada,
després de circumcidat, què saben ells
amb esmolada llengua de navalla
abans d'emprendre viatge a l'infern,
assegut a les anques d'una pala...
Pa de pagès, han dit,
com si la vida fos una rondalla,
que saben ells del que haurà somiat
pa sepultat en el fons de la caixa,
i després cuit, respirant l'espirall
per a escampar després la seva flaire,
pa de pagès que es cou tan lentament
no ho pot ser aquell que es cou a la volada...
Pa de pagès, han dit...
L'avi recorda el temps de la verema,
cançó de boixes, bressol de cistells,
sobresalts al compàs de carrerada,
macabeus i garnatxes del coster,
amb ulls lluents d'aigualera d'albada
sentint una arengada que els uneix
sobre el pa de pagès que és llesca i taula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada