*Tortell de reis
Aquesta festivitat commemora l'anada de tres savis vinguts de l'Orient, seguint el senyal d'un estel, a retre homenatge a l'infant Jesús.
A la diada de Reis hi ha encara un altre costum, que vincula la festa al cicle hivernal: menjar-se un tortell. Com el seu nom indica, es tracta d'un pastís de forma circular, farcit, segons el gust de cada indret, de massapà, cabell d'àngel, confitura…, i que sol portar fruita confitada, pinyons o trossos d'ametlla al damunt. En el seu interior s'hi troben petits objectes, la figura d’un rei, una fava, i figuretes diverses
La tradició comtemporània afirma que qui troba la figura del rei és coronat com a rei de la vetllada. De fet, en molts tortells s'hi posa una corona de cartró amb aquesta finalitat. Aquell que rep la fava paga el pastís. Generalment, no es fa ni una cosa ni l'altra. La coronació implica poc poder efectiu i el tortell sol estar pagat en arribar a la taula. Però la vella tradició es recorda en uns versets que figuren en la targeta de la pastisseria que també acompanya el tortell. Diuen coses com aquesta:
Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.
I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.
Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.
I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.
Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.
Enrere queden antigues celebracions on es triaven reis dels infants i fadrins, cerimònies d'inversió que possibilitaven la subversió controlada de l'ordre establert durant uns dies. Des dels clàssics –les festes romanes on els esclaus esdevenien lliures per un temps– fins a la nostra tradició popular –reis motxos o moixons, folls o el rei moro dels fadrins reusencs del segle XVI–, hi ha dotzenes d'exemples de personatges tradicionals que eren investits d'un poder temporal. A Catalunya és ben conegut el bisbetó de Montserrat, una pràctica comuna a molts monestirs i catedrals europees. De fet, encara que pugui semblar paradoxal, algunes d’aquestes celebracions es van veure afavorides en l’àmbit eclesiàstic perquè resultaven un saludable exercici d’humilitat per als superiors.
Entre aquestes, com veurem, la del rei de la fava. En l’actualitat, però, el nostre inofensiu i saborós tortell ha canviat els papers. El rei no és qui troba la fava. Diu algun folklorista que, antigament, hi havia el costum que cada cop que el rei de la fava bevia, tots els de la taula havien de cridar ben fort: «—El rei beu, el rei beu!». També tenia la potestat per escollir una reina entre les noies que formaven part de l’àpat. Si quan el rei o la reina bevien hi havia algun membre de la taula que es descuidava d’aclamar-los, era castigat, embrutant-li la cara, per exemple, amb carbó de la llar de foc o de l’estufa. Sembla que, antigament, el padrins havien acostumat a regalar als seus fillols el tortell. En els nostres pobles, però, els nens també es vestien de «reis», amb ceptres de canya i vestits de paper, protagonitzaven captes o feien gran soroll pels carrers. En entrar a les cases els xiquets eren obsequiats amb fruits secs o llaminadures.
CARRUTXA
*Els Blaiets
Primer dia de Gener, sant Blai a 3 endevina quin mes es.
El dia 3 de febrer, es Sant Blai. Sant Blai fou metge i bisbe de l’antiga capital d’Armenia, actualment a Turquia. Sant Blai, mentre el conduian a la presó, va salvar la vida d’un nen que s’havia escanyat amb l’espina d’un Peix. També es el patró dels treballadors de la llana en general, i en particular dels cardadors de llana, degut als utensilis que es van fer servir per al seu martiri.
Hi ha la tradició d’anar a beneir els aliments. En un cistellet, s’hi posa, per exemple, una mica de fruita, uns panets, i uns Blaiets. Un cop beneits els aliments, es diu que et protegeixen del mal de coll.
*Sant Jordi
Sant Jordi, 23 d’abril. Comprem roses i llibres, i nosaltres fem pastissos de xocolata amb forma de llibre i el pa de Sant Jordi. Una varietat de pa on amb sobrassada li donem el color vermell al pa per que s’assembli a la bandera catalana.
-A Catalunya, comencen a estendre's les llegendes segons les quals sant Jordi intervé en batalles al costat dels comtes catalans: Borrell II, Jaume I, etc.; també és invocat pels almogàvers enmig de les lluites. Segons el Costumari Català de Joan Amades, el fet que Sant Jordi sigui el patró dels cavallers a la Corona d'Aragó es deu a l'ajut que va donar el sant al rei Pere I d'Aragó l'any 1096. Segons s'explica, l'esmentat rei va guanyar la batalla d'Alcoraz que va implicar la reconquesta d'Osca contra els sarraïns després que aquest invoqués el sant. Per a agrair la gesta, el rei va nomenar-lo no només patró de la cavalleria sinó també de la noblesa de la Corona D'Aragó.
A Catalunya, la festa es va generalitzar a meitat del segle XV i el seu patronatge de Catalunya ja s'esmenta a començament del mateix segle XV. A les Corts de Barcelona, de 1454 s’estableix com a festivitat del Principat.
La història per la qual és conegut el sant arreu del món és per la mort que va provocar al drac que pretenia menjar-se Cleodolinda, una preciosa donzella. Aquesta narració la va escriure Iacopo da Varazze al segle XII en la seva obra "La Llegenda Àuria". Prompte es va escampar per tot Europa fins arribar a tota la Corona d'Aragó.
Diuen que assolava els voltants de la vila un drac ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels ramats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.
Els habitants van pensar que si li donaven cada dia una persona que li serviria de presa, no faria l'estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els va sortir d'allò més bé, però el que era realment complicat, era de trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, de fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la "simpàtica" fera.
Així es va fer durant molt de temps i el monstre se’n devia sentir satisfet, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa Cleodolinda. Hi hagué ciutadans que es van oferir per reemplaçar-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s'avingué que fos sacrificada. La donzella eixí de la ciutat i ella soleta s'encaminà cap al llac on residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n'anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcant un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa.
La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els habitants de la vila havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major de la vila, els vilatans van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest li va replicar dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella vila era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal com havia vingut.
*Dijous gras
Dijous gras està considerat el primer dia del carnaval.
Fem les coques d’ou, a més de les de llardons, crema, fruita, xocolata, sucre i cabell d’angel.
*Mones de Pasqua
Durant tota la setmana santa fem mones.
Les fem de gemma, de mantega i de xocolata. A més fem el que en diem mona de poble, que es com un tortell abrioixat amb ous durs al damunt.
També tenim ous i figures de xocolata.
*Sant Joan
Per cel-lebrar la revetlla de Sant Joan, la nit del 23 de juny, fem coques de fruita, crema, sucre, cabell d’angel, xocolata i pinyons.
*Sant Pere
29 de juny, Sant Pere, festa major. Fem coques de fruita, crema, sucre, cabell d’angel, xocolata i pinyons.
*Tots sants
Els dies abans del
Hem fem de llimona, de coco, de xocolata, de gemma, de pinyons, d’ametlla, de vainilla, de maduixa, de codonyat…
*Nadal
El dia 24 de desembre, fem els Foradats. Tortells de pa enriquit i amb matafaluga.
També fem panets amb forma d’estrella. S’aguantan molt bé per menjar el dia de Nadal, ja que el dia de Nadal fem festa.
*Cap d’any
El dia 31 de desembre, fem panets amb forma d’estrella. S’aguantan molt bé per menjar el dia 1. Dia que no fem pa.
