*FORN
L’any 1966 el senyor Vidal, va començar a fer pa.
Al febrer de 1984, la família Batet es va fer càrrec del forn.
-El Jaume Batet, nascut a Masarbonés, de jove, va marxar a treballar de forner a L’Hospitalet del Llobregat. Allà, aprengué l’ofici. Es va casar amb la Rosa Gràcia, i varen anar a viure a Sant Sadurní d’Anoia. Després d’uns quants anys, al 1984, la Rosa, el Jaume i els seus tres fills, el Jordi, el Josep Maria i el Carles, van fer cap a Reus, i des de llavors fan pa al forn de la Plaça de la Sang.
El Jaume Batet, va morir l’any 2008. La Rosa Gràcia, tot i haver-se jubilat l’any 2010, no hi ha dia que no vagi al forn a veure com han anat les fornades. El Jordi Batet continua treballant al forn dels pares.
Com fem el pa.
- Com fem el pa?, doncs com es feia fa molts anys.
Necessitem un forn i unes mans per treballar.
L’únic ajut del que ens servim es el d’una màquina per pastar, cosa que ens treu la feixuga tasca, de tenir que pastar manualment.
Així doncs, a la pastera, hi posem la Farina, l’aigua, la sal i el llevat.
Després de pastar, deixem reposar la pasta en bloc
Foto pasta
Seguidament, tallem la pasta en els pesos destinats a cada peça en concret.
Foto tallant
Funyim els troços de pasta.
Foto funyin
Deixem reposar de nou
Foto reposant
Formem les peces
Foto fen barres
Deixem fermentar fins que estiguin a punt per enfornar
Es talla el pa i s’enforna.
Foto tallant el pa
Foto enfornant
Després del temps adequat, treiem el pa cuit del forn.
Foto treien pa cuit
Bàsicament, aquest es el procés que seguim a l’hora d’elaborar el nostre pa.
Hi han petites variacions depenen del tipus de pa i format.
Tot i tenir maquinaria per fer el treball mecánicament, ja fa anys que varem decidir tornar a les arrels de l’ofici, i només fer servir l’ajut mecànic de la pastera, intentat d’aquesta manera, retrobar textures i sabors que les presses, la maquinaria i el pa congelat dels supermercats han fet casi desapareixer de les nostres cases.
Nosaltres comencem a fer pa a les 11 de la nit. Si no es així, no tenim pa del dia a les 6 del matí quan obrim la botiga.
LA Nostra idea, es continua treballant d’questa manera, marcant una diferencia entre el pa congelat que ofereixen supermercats, benzineres, cafeteries i botigues que serveixen pa calent a totes hores, evidentment, congelat.
Uns dies ens surt la feina més bé, I uns alters no tant, però al ser una feina absolutament artesana, no es pot esperar una uniformitat. Nosaltres depenem de si a la nit refresca, de si es calorosa, de si fa vent, de si hi ha humitat… es la feina del forner.
La única cosa que podem assegurar, es que intentem fer el pa de la millor manera que podem, i que cada nit treballem per que a la matinada puguem tenir a la botiga un pa de gran qualitat, amb aquella costra, aquella molla, i aquella olor del pa de tota la vida.
